A les 9h del matí he començat fent escalfament i quan faltaven 10 min per començar la prova, m'he menjat un plàtan, perquè quan m'acabo de llevar soc incapaç de menjar res de res.
La cursa a començat a les 9'30h.
RITMES:
He començat amb un ritme bastant fortet que he pogut anar mantenint fins a l'habituallament de Fumanya, però això ha provocat que hi arribés força cansat i hagués d'aprofitar al màxim el tros de camí entre Fumanya i Garreta (que planeja força) per recuperar i no haver d'afluixar el ritme, mes aviat al contrari, encara he pogut apretar una mica mes sense cansar-me.
De Garreta cap a munt la pujada es molt forta i malgrat haber recuperat forces m'he vist incapaç de fer-la corrent, l'he fet tota caminant excepte els troços que planejava una mica o que hi havia menys pedres.
Des de l'ermita de St. Joan fins al mirador he anat a un ritme molt lent per intentar recuperar-me del dolor a l'esquena que he arrossegat des de mitja pujada, però un cop allà he provat d'apretar una mica mes fins arribar a l'habituallament de Queralt i l'esquena a respost be, cosa que m'ha permès continuar a un ritme alegre però segur a l'hora d'afrontar la baixada fins a St. Pere de Madrona, a partir d'allí "...a muerte", com diu el Cesc, fins al final.
SENSACIONS:
He afrontat aquest repte molt tranquil, la veritat! No m'he posat nerviós ni abans, ni durant, ni, evidentment, després.
He engegat be la cursa, com he dit abans, estava tranquil i em trobava be, però quan he vist que on s'acaba els Pedragals havien canviat el recorregut per un de força mes dur (hem canviat la carretera per la drecera), he tingut uns instats d'alarma que no han arribat enlloc i que no han aconseguit desmotivar-me. I aquest bon rotllo m'ha durat pràcticament tota la cursa, només ha canviat quan ja estàvem per passar la Meta i he vist el marcador... aleshores he canviat el bon rotllo per una explosió d'alegria! Resum: Molt bones sensacions!!
LA CURSA AMB EL MARC:
Hem començat que el Marc ha tirat sol davant meu a molt bon ritme fins que a la pujada de la Canal de les Guilles l'he atrapat i m'he posat al davant seu marcant jo el ritme fins a Sant Pere de Madrona que m'ha atrapat i a començat a marcar-lo ell.
A partir de la Font Negre hem anat tirant tots dos al mateix pas, ja que crec que cap dels dos podia córrer mes, fins que quan érem a les fonts del Vall hem decidit entrar junts.
COMPANYS DEL CLUB:
Suport
Durant tot el trajecte de baixada ens hem anat trobant companys del club que no participaven però que ens han estat animant moltíssim.
En dono les gràcies a:
L'Alba i el Cesc a l'Hostal del Guiu.
Marc Vallejo amb la bici a Cal Nen.
Àngel, Vane, Lluís, Montse i Queralt a la baixada del castell.
Participació...per ordre d' arribada
Rafa Parés, que ha quedat segon...felicitats!!
Marc Pujals
Alex Ribas
Roger Pey
Marc Borrellas
ENTRENADOR:
Vull donar les gràcies molt especialment al nostre entrenador, el Cesc, que durant tot l'estiu ens ha marcat uns entrenaments molt ben fets (i si heu seguit el meu blog haureu comprovat que força durillos!!) i que han permès que pogués passar de 1h 24' de l'any passat als 1h 08' d'aquest any.
El no participar a la cursa li ha permès fer-nos un seguiment per força punts del trajecte donant-nos molts ànims tota l'estona.
Ens l'hem trobat a Fumanya, a l'habituallament de Garreta i a l'Hostal del Guiu; a part de ser una estona abans de la sortida per donar-nos les últimes instruccions i consells que sempre ens van molt bé.
Recomano a tothom qui agrada les curses de muntanya, que participin en aquesta, ja que es molt maca de fer i amb unes vistes fenomenlas.
3 comentaris:
Hola guapissim, només dir-te que vas fer una cursa espectacular i sobretot una gran recompensa a tota la feina feta durant aquest estiu, perque noi...de pencar has pencat i molt! L'enhorabona de debò!! I felicitats també per la crònica, es genial!!
Tal com diu la teva mare has rebut la recompensa que mereixies a tot un estiu d'esforç. I em sap molt greu no haver estat a Berga el dia de la Berga-Queralt 2008. Procuraré no perdre'm-ho l'any vinent.
Hi ha una cosa que et vull dir. M'emociona la teva capacitat de mantenir una il.lusió i un esforç sense punxar mai ni tampoc sense demanar-te més del que pots donar. Això diu molt a favor teu, no tan sols a nivell esportiu sinó també humà. Aquesta teva capacitat d' il.lusionar-te, d'esforçar-te amb tenacitat tot mantenint-te equilibrat (com sempre)crec que seràs capaç d'aplicar-la a qualsevol cosa qe facis a la teva vida, tota la vida.
I una última cosa, estimat Roger,
tu seràs feliç encara que no siguis el primer. I això t'honora.
I a mi em caldrà un pitet per eixugar-me la bava que em cau !
Hi ha pitets per a àvies ?
Bé Roger, potser ja em toca posar-hi un comentarí en aquesta entrada. Sino ho he fet abans és per por de no estar a l'alçada.
Primer de tot dir-te que l'agraïment és recíproc i que durant tots aquests mesos, des del primer entrenament que vam fer junts el setembre passat, m'has ajudat més tú a mi que jo a tu. Amb la teva il.lusió i esforç has fet que jo m'esforcés a entrenar-te el millor que he sabut i totes les fites que has aconseguit fins ara me les he fet una mica meves també (amb perdó!). Això m'ha omplert molt més del que et poguis imaginar.
Tot això deixant de banda els teus resultats, perqué si es treballa, si es lluita, els resultats sempre acaben sortint. Pots estar content dels teus resultats però és tant sols el fruit del teu esforç, de la teva perseverància, del teu sacrifici i sobretot de la teva il.lusió.
Estic molt orgullós de tú de tota aquesta temporada i ja saps que sempre que pugui estar a l'alçada intentaré ajudar-te.
Una abraçada ben forta Ruix!
I a partir d'ara,'...A MUERTE!!!!'
Cesc
Publica un comentari a l'entrada